Vinyes Verdes Vora El Mar

Δείτε το βίντεο

VINYES VERDES VORA EL MAR

Josep Maria de Sagarra - Lluís Llach

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

 

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

 

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

 

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

 

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

 

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

 

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

 

Green vines near the sea

Green vines near the sea

Now that the wind doesn’t blow,

You turn into greener leaves

Green vines near the sea.

 

Green vines of the coast,

You’re more delicate than the alfalfa

Green near the blue sailor

Vines with unripe fruit

Green vines of the coast.

 

Green vines, sweet pause,

Near the sailboat that passes

To the sea you bend down your body

Without coming too close

Green vines, sweet rest.

 

Green vines, loneliness.

From the green sunniest time of day

Grape and cut off vine-stocks

Upon the shining floor;

Green vines, loneliness.

 

Vines that are saying goodbye

To the boat and the gull,

And finally, a little of snow

That now borns, and after dies….

Vines that are saying goodbye!

 

Green vines of my heart…

Inside the vine, the afternoon sleeps,

Black grapes, golden leaves,

Water, cliff and fear.

Green vines of my heart…

 

Green vines near the sea,

Green since the day starts,

Green smooth at the evening….

Be always with us,

Green vines near the sea!

 

The poet

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) was a playwright, journalist, novelist, memoirs writer translator, but above all, a poet. His use of a vivid and rich language, highly plastic rhetorical resources, and his aim of diverting or moving the reader brought him close to his readers and ensured his wide-ranging popularity. He wrote some highly successful plays such as "La corona d'espines" (The Crown of Thorns) (1930), "L'Hostal de la Glòria" (1931), "El Cafè de la Marina" (1933) and "La Rambla de les floristes" (1935). Outstanding amongst his poetic works are "Cançons de rem i de vela" (Songs of the Oar and Sail) (1923), "El comte Arnau" (1928) and "El poema de Nadal" (The Christmas Poem) (1931). His novel "Vida privada" (Private Life) of 1932, is considered the Barcelona novel par excellence. He was an assiduous contributor to the press and some of his articles have been collected in two volumes, "Cafè, copa i puro" (Coffee, a Drink and a Puro) of 1929, and "L'aperitiu" (Aperitif) of 1937. In 1938 he settled in France where he devoted himself to translating The Divine Comedy. On his return to Barcelona in 1940, he was involved with clandestine literary circles, and, with the help of different patrons, he finished his translation into Catalan of Dante, translated Shakespeare's theatre and wrote his extensive and elegant "Memòries" (1954). A considerable part of his works has been translated into different languages and some of them have been made into films.

 

El poeta

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel.lista, memorialista, traductor, però, per sobre de tot, poeta. L’ús d’una llengua viva i rica, la utilització de recursos retòrics de gran plasticitat i especialment la intenció de distreure o commoure el lector o espectador, el connectaren amb el públic i el lector popular. Recompensat amb èxits teatrals clamorosos com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). Vida privada (1932) ha sigut considerada com la novel.la emblemàtica de Barcelona. Colaborà amb assiduïtat en la premsa i aplegà algunes d’aquestes col.laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperitiu (1937). El 1938 s’establí a França, dedicant-se fonamentalment a la traducció de la Divina Comedia. El 1940, de tornada a Catalunya, s’incorporà a la vida literària clandestina i amb l’ajuda d’alguns mecenes concluí la traducció de Dante, va traduir teatre de Shakespeare i escribí unes amenes i extenses Memòries (1954). Bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües i algunes han estat portades al cinema.

 

El cantautor

Lluís Llach i Grande (Girona7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès amb el seu entorn, ha sigut un referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

 

The songwriter

Lluis Llach i Grande (Girona, 7th May 1948) is a Catalan composer and songwriter who belonged to the Group of Sixteen Judges and he’s considerate as a pioneer of the New Song, He has been a musical and intellectual referent.

 

Els alumnes que han treballat al projecte|The pupils who worked in the project:

Gerard Bros, Natalia Serrano, Mariona Fernández, Laura Cervantes, Laura Vilà, Mar López, Ariana Laguna

 

Els professors|The teachers:

Esteve Sala, Gurutze Irusta